Magic Camp (2012)

En tota època hi ha coses que estan de moda i coses que no. I també hi ha coses que no han estat mai de moda i no ho estaran mai, però que mola que algú  les faci. I la màgia és una d'aquestes. Perquè tots volem anar a sopar al Rio Dragon i que el Gang ens faci apareixer un conill del plat de sopa de tallarines i anar a veure el Tamariz al Poliorama i que multipliqui cartes idèntiques molt millor del que Jesús (el primer mag de la història) va multiplicar mai els pans i els peixos.  

Tamariz i la seva chistera

La màgia és l'art de fer possible allò que no ho és, sovint a una distància tan curta que repta l'agnosticisme. I és que Tamariz, per exemple, fa autèntics miracles. I no parlo del fet de tenir una dona buenorra amb aquell careto, no; parlo de fer 30 trucs seguits que se superen l'un a l'altre a un nivell tan alt que es fa difícil sortir d'un estat de sorpresa permanent i el fa mereixedor d'una beatificació immediata.

El cas és que poques vegades som conscients del que hi ha al darrere d'aquestes il·lusions. D'una banda, hi ha un volum d'hores ingent dedicades a perfeccionar una determinada tècnica; de l'altra, hi ha una passió genuïna per un art que sovint serveix de refugi per a ments realment inquietes. El documental Magic Camp (2012) revela alguns dels secrets d'una de les vessants del fenomen, seguint el dia a dia d'un grup de nois d'entre 10 i 20 anys que són seleccionats per assistir al campament de màgia més prestigiós del món, als Estats Units. El documental, projectat a Europa per primera vegada abans d'ahir al Open City Docs Fest de Londres, és essencial per adonar-se de la dificultat de la màgia com a disciplina ja que, tot i que molts tenen ja un talent manifest, tots estan començant, i s'enfronten a la necessitat de seguir estrictes disciplines d'assaig i performativitat.

 

Tràiler oficial Magic Camp  (2012)

En definitiva, la màgia és un art difícil i entregat que, de tant en tant, agrada més o meny a tothom encara que se'n parli poc i no estigui de moda. A mi m'encanta. Perquè és espectacular i perquè només pot ser el resultat d'un esforç constant i dedicat per fer les coses bé. I perquè és molt més interessant saber que allò que sembla impossible no ho és que creure que el món està ple d'escollits amb poders que corretegen pels deserts fent miracles.

-------

In every age there are things that are hot and things that are not. And there are things that have never been fashionable and will never be, but that is cool that are made by others. And magic is one of those. We all want to have dinner at “Rio Dragon” and see Gang making a rabbit appear from noodle soup and we want to go to Poliorama to se how Tamariz multiplies identical cards much better than Jesus (the first magician in history) ever multiplied breads and fishes.

Magic is the art of making possible what is not, often in such a short distance that even challenges agnosticism. And Tamariz, for instance, makes authentic miracles. And I’m not talking about him having a hot woman with that face, no; I mean doing 30 tricks in a row each of which exceeds each other at a level so high that it is difficult to leave a permanent state of surprise, and that earns him an immediate beatification.

The fact is that we are rarely aware of what is behind these illusions. On one hand, there is a huge amount of hours dedicated to perfecting a certain technique; on the other hand, there is a genuine passion for an art which often serves as a refuge for restless minds. The Documentary Magic Camp (2012) reveals some of the secrets behind one of the aspects of the phenomenon, following the daily life of a group of boys aged 10 to 20 who are selected to attend the world's most prestigious magic camp, in the United States. The documentary, screened in Europe for the first time yesterday at the Open City Docs Fest in London, is essential to realize the difficulty of magic as a discipline because, although many already have talent, they are all are beginning, and have to face the need to follow strict disciplines of rehearsal and performativity.

All in all, magic is a difficult art of which we barely speak and is not fashionable at all. But I love it. Because it is spectacular and can only be the result of a constant and dedicated effort to make things right. And it seems to me that it is much more interesting to know that what seems impossible is not, that believing that the world is filled with gifted people wandering around deserts doing miracles.