Les bones hitòries també moren / Good stories die too

Fa prop d'un parell d'anys vaig llegir al diari la història de Jorge Semprún i em va semblar apassionant. El 1942 s'havia afiliat al PCE (Partido Comunista Español), fet pel qual fou detingut i deportat al camp de concentració nazi de Buchenwald. Del seu pas pel camp en relatava històries increïbles però guardava un especial espai de memòria per les seves olors, que havia estat incapaç d'oblidar. "¿Sabe usted qué es lo más importante de haber pasado por un campo? ¿Sabe usted qué es eso, qué es lo más importante y lo más terrible, lo único que no se puede explicar? El olor a carne quemada."

Jorge Semprún (10/12/1923 - 07/06/2011)

Jorge Semprún va morir ahir a Paris als 87 anys. Amb ell mor també l'olor a carn cremada així com una multitud més d'històries inaudites. El seu pas per Buchenwald, però també la seva col·laboració amb la UNESCO, les seves trifulgues amb el Partit Comunista i tot el que es desprèn de la seva prolífica obra literària han desaparegut per sempre. És així com els pocs testimonis vius que queden de les atrocitats del nazisme van caient amb contagotes sense que sovint se'ls ofereixi l'atenció merescuda.

L'entrevista al diari El País de fa dos anys em va fer anotar a la meva llibreta de "temes documentals" les paraules "Jorge Semprún", perquè vaig pensar que algun dia m'embarcaria en la tasca d'investigar sobre la seva vida i obra amb l'objectiu de fer-ne un documental. Però no vaig pensar que les bones històries també moren i ara hauré d'esperar-me a veure com alguna gran cadena li dedica 30 minuts post mortem (espero un Imprescindibles a La2 ja) i jo em quedo asseguda esborrant noms de la llibreta.

----

A couple of years ago I read in the newspaper the story of Jorge Semprún and I found it amazing. In 1942 he affiliated to the PCE (Partido Comunista Español) and so he was captured and sent to Buchenwald, a Nazi concentration camp. He explained many things about his stay at the camp but kept a special piece of mind for smells which he hadn't been able to forget: Do you know the most important thing about having been in a concentration camp? The most important and terrible thing about it, the only thing you can't explain? The smell of burned flesh.

Jorge Semprún died yesterday in Paris at 87. With him died the smell of burned flesh too and many other unknown stories. His stay at Buchenwald but also his collaboration with Unesco, his troubles with the Comunist Party and everything related to his literature are gone forever. And this is how the last witnesses of the holocaust disappear without having received the attention they deserve.

The paper interview two years ago made me write down "Jorge Semprún" in my "documentary film topics" notebook, because I though that maybe some day I would investigate about him to make a documentary. But I didn't think of the fact that good stories die too, and now I'll have to wait and see how some big Tv network dedicates him a 30 minutes post mortem film, while I'm standing there crossing out names on my notebook.